"La luz usada deja polvo de mariposa entre los dedos."

 

Nos reciben las calles conocidas
y la tarde empezada, los cansados
castaños cuyas hojas, obedientes,
ruedan bajo los pies del que regresa,
preceden, acompañan nuestros pasos.
Interrumpiendo entre la muchedumbre
de los que a cada instante se suceden,
bajo la prematura opacidad
del cielo, que converge hacia su término,
cada uno se interna olvidadizo,
perdido en sus cuarteles solitarios
del invierno que viene. ¿Recordáis
la destreza del vuelo de las aves,
el júbilo y los juegos peligrosos,
la intensidad de cierto instante, quietos
bajo el cielo más alto que el follaje?
Si por lo menos alguien se acordase,
si alguien súbitamente acometido
se acordase... La luz usada deja
polvo de mariposa entre los dedos.

Jaime Gil de Biedma

Bones tardes a tothom...

Ahir, supòs que un poc esvalotat perquè havia vist un parell de blogs molt xulos, vaig decidir fer-me’n un. 

Si he de dir sa veritat, és que no en tenc gaire idea de com funciona ni per què en vull un, de blog, però bono sa qüestió és que ara mateix hi duc il·lusió. Esper que no me llevi gaire temps de feina, perquè, si és així, no em convé gaire. Esper que aquest blog es porti bé.

Ahir vaig començar amb un fragment d’una cançó de Jacques Brel, i es motiu no era altre que un vers d’aquelles estrofes, dóna nom a aquest blog.
Supòs que a partir d’ara, aquest blog, apart de tenir-lo abandonat per depressió perquè ningú  no me’l visita ni m’hi deixa comentaris, servirà per escriure alguna tonteria, alguna opinió sobre qualsevol tema, o algun poema meu – o millor per als lectors, d’un poeta que m’agradi – i coses així.

Com a propietari? Administrador ? Editor ? d’es blog, t’agrairé molt que el visitis de tant en tant, potser serà un tant avorrit, però a jo amb qualque comentari me faràs ben feliç. Costa poc, eh...

Una besada a tothom.

Ne me quitte pas.

Ne me quitte pas
Je ne vais plus pleurer
Je ne vais plus parler
Je me cacherai là
A te regarder
Danser et sourire
Et à t'écouter
Chanter et puis rire
Laisse-moi devenir
L'ombre de ton ombre
L'ombre de ta main

 Jacques Brel