Ahir, supòs que un poc esvalotat perquè havia vist un parell de blogs molt xulos, vaig decidir fer-me’n un.
Si he de dir sa veritat, és que no en tenc gaire idea de com funciona ni per què en vull un, de blog, però bono sa qüestió és que ara mateix hi duc il·lusió. Esper que no me llevi gaire temps de feina, perquè, si és així, no em convé gaire. Esper que aquest blog es porti bé.
Ahir vaig començar amb un fragment d’una cançó de Jacques Brel, i es motiu no era altre que un vers d’aquelles estrofes, dóna nom a aquest blog.
Supòs que a partir d’ara, aquest blog, apart de tenir-lo abandonat per depressió perquè ningú no me’l visita ni m’hi deixa comentaris, servirà per escriure alguna tonteria, alguna opinió sobre qualsevol tema, o algun poema meu – o millor per als lectors, d’un poeta que m’agradi – i coses així.
Supòs que a partir d’ara, aquest blog, apart de tenir-lo abandonat per depressió perquè ningú no me’l visita ni m’hi deixa comentaris, servirà per escriure alguna tonteria, alguna opinió sobre qualsevol tema, o algun poema meu – o millor per als lectors, d’un poeta que m’agradi – i coses així.
Com a propietari? Administrador ? Editor ? d’es blog, t’agrairé molt que el visitis de tant en tant, potser serà un tant avorrit, però a jo amb qualque comentari me faràs ben feliç. Costa poc, eh...
Una besada a tothom.
;)
ResponEliminaAquests peixos són seriosament addictius, prest no vindré a escola perquè els hauré d'alimentar tot es dia.
ResponEliminaPer cert, ja n'estàs posant un de blanc pour moi, Josep!
(Som na Gemma, qui vols que sigui si no?)
Ale Txema, ja hi ets, supos que te veus :)
ResponEliminaPerò si es fons és blanc! Què s'ha d'anar a veure!
ResponElimina